Sarà la Catalogna la squadra da battere?

Al momento le catalane, con una squadra che sta favorendo l'inserimento di ragazze giovani, han reso dura la vita alla Francia e all'Italia

Marc Juàrez: “Catalunya, a partir d’ara, serà favorita en qualsevol competició femenina. Ja som tres les seleccions que podem guanyar”

El bronze aconseguit per les noies en el mundial de tamborí indoor posa la cirereta a un nou èxit organitzatiu de l’esport català

El mundial de tamborí indoor de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès es va tancar ahir amb una jornada final èpica, on França va guanyar la final masculina després de remuntar a Itàlia (13-11), mentre que tots dos països van intercanviar els papers en el partit per l’or femení, amb triomf de les transalpines després d’haver anat clarament per sota en el marcador. Des del punt de vista del resultat, es pot dir que no hi va haver sorpreses en la lluita pels títols. La incertesa i l’emoció viscudes, però, ja eren més difícils de preveure i, amb aquests condicionants, segur que tots dos equips li donen més valor al seu èxit. El mateix passa amb la selecció catalana femenina, que ja havia estat tercera al mundial de Màntua 2013 però amb unes sensacions molt diferents. En l’edició d’aquest any, jugada a casa, ha estat més a prop que mai de guanyar les dues grans potències d’aquest esport, fins al punt que l’orgull per la gesta aconseguida pot rivalitzar amb l’amargor de l’oportunitat perduda. Tanmateix, el balanç només pot ser excepcional, i així ho va deixar molt clar el seleccionador, Marc Juàrez, després del triomf decisiu pel bronze, contra Anglaterra.

Preparades per guanyar
“Ho estem vivint amb molta emoció. Deixem enrere molts anys de constància i de mala sort en competicions anteriors. Acabar el cicle de mundials repetint el tercer lloc és, simplement, espectacular”, assegura Juàrez, que encara dona més valor al joc desplegat que a la medalla de bronze: “Hem estat a l’altura d’Itàlia i de França i, a partir d’ara, tindrem el paper de favorites. Ja som tres les seleccions que podem guanyar!”, argumenta, a la vegada que la jugadora Andrea Pitarch no pot dissimular un xic de decepció: “El regust és una mica agredolç perquè teníem nivell per guanyar el campionat”, etziba davant l’assentiment de Juàrez: “No és exagerat dir que, per un sol joc, no hem estat a la final. I en una final hi ha moltes variables. Compta l’experiència però també la il·lusió. I aquí a Vilanova la teníem tota”.

Els nois, l’única decepció
L’alegria pel podi de la selecció femenina contrasta amb l’actuació del combinat masculí, que ha reculat fins al setè lloc quan fa quatre anys havia estat cinquè i en l’europeu del 2015, tercer. Juàrez no pot amagar una “contraposició de sentiments” i assumeix la seva part de culpa com a jugador: “Sóc responsable de no haver donat el meu millor joc”. Una autocrítica que comparteix el seleccionador i president de la federació catalana (FCT)José David Martínez“Ens ha faltat jugar més relaxats i ho hem fet una mica insegurs, malgrat l’experiència que tenim amb la selecció i en la Copa d’Europa de clubs. Assumeixo la meva part de culpa. La nostra aspiració era repetir el tercer lloc de Montpeller i potser no estàvem preparats per la pressió de jugar a casa. Dimecres vam guanyar el Brasil per 13-10 en un partit preparatori, on tot fluïa. Pensàvem que arribàvem molt bé al campionat però ells han guanyat el bronze després de competir fins al final contra França. En canvi, nosaltres, vam perdre contra Hongria quan ningú no ho esperava. Són coses de l’esport”, diu.

Una oportunitat de progressió
Malgrat la lògica tristesa de Martínez per l’actuació de la selecció masculina, com a president de la FCT se sent molt orgullós del bronze femení, que espera que rellanci el seu esport des de tots els punts de vista: “Estic especialment content perquè, curiosament, ara no disposem de tantes jugadores com fa temps enrere. Tant de bo aquesta medalla les acosti a un esport com el nostre, amb moltes similituds amb el tennis però també amb tots els avantatges del treball en equip: el suport dels companys i la coordinació dins la pista de tres persones diferents”. Per ell, l’organització del mundial ha estat un èxit que ha superat totes les expectatives. Sobretot mediàtiques, arran de l’extensa cobertura de mitjans de comunicació de tot l’Estat del Catalunya-Espanya femení de la primera jornada: “Ens ha sobtat perquè que juguem les dues seleccions no és res extraordinari. Ho hem intentat reconduir i ha contribuït al fet que el mundial hagi acabat sent un èxit en tots els sentits”.

Promoció del tamborí base
El mundial ha exigit molt logísticament tot el personal de la FCT, que han hagut de gestionar partits en tres seus a la vegada: els pavellons Isaac Gàlvez i La Collada, a Vilanova i la Geltrú, i La Gamba, a Vilafranca del Penedès. Per si fos poc, també ha organitzat, per primera vegada en un mundial, un torneig infantil, a iniciativa del responsable de les categories inferiors de la federacióMarc Satorra. La competició ha tingut lloc a l’annex de l’Isaac Gálvez i hi han participat cinc equips: dos catalans -el CEM Maresme i el Dr. Puigvert-, un francès, un madrileny i un sard. La final va tenir lloc a la sala principal de l’Isaac Gálvez, entre les finals de consolació femenina i masculina, i ha suposat una oportunitat més del tamborí per donar-se a conèixer i guanyar popularitat, sobretot entre els més joves.

 Fotos: Svetlana Akimova.

Dona al sito Tambass.org
E dai, offrimi un calice di vino!
Siate generosi, per favore

Meteo

giweather joomla module

Login

Questo sito utilizza cookie, anche di terze parti, per personalizzare i contenuti. Per informazioni o negare il consenso a tutti o ad alcuni cookie leggi la nostra Cookie Policy Chiudendo questo banner, scorrendo questa pagina o cliccando su qualunque suo elemento acconsenti all'uso dei cookie. Per maggiori informazioni sui Cookies e su come disabilitarli, potete visitare la nostra pagina di privacy policy.

  Accetto i Cookie da parte di questo sito.